El partit més lleig del món

Aquest matí he recordat una comèdia espanyola titulada "La dona més lletja del món". Doncs bé, el partit d'ahir podria ser perfectament el partit més lleig del món. Tot va ser molt lleig: l'estratègia "esbatussa tot el que puguis" de l'Espanyol, la injusta expulsió d'Alves, les poques targetes que l'àrbitre va mostrar als locals, els insults del públic, el comportament dels presidents i també, tot cal dir-lo, el joc del Barça. Crec que el Comitè de Competició hauria d'anul·lar el partit tal i com va fer amb la targeta a Kameni.

Si jo fos seguidor de l'Espanyol (possibilitat absolutament inviable) em sentiria molt disgustat amb els jugadors del meu equip. S'han passat tota la temporada flirtejant amb la segona divisón i quan arriba el Barça juguen com el Chelsea. Sisplau, que algú m'ho expliqui. Quina presa de pèl. Per cert, sabeu com va acabar l'Espanyol-Real Madrid? Doncs us refrescaré la memòria: 0-3.

Contratemps:
El Barça viatja a Milà en autocar. Ja només ens faltava això. Els jugadors arribaran esgotats. Ànim nois, us demano un últim esforç. Si aconseguim una victòria clara (que Gamper m'escolti) ja tinc el titular: "Van guanyar sense baixar de l'autocar" (homenatge a HH).

L'opinió dels meus pares:
Em truca la meva mare: "Fill, quin fàstic de partit, sisplau. Per què ens tenen tanta mania aquests pericos? Que els hem fet? Prefereixo mil vegades jugar al Bernabéu que al seu camp". Li pregunto pel viatge a Milà: "Tranquil fill, el teu pare i jo marxem en tren. Dimarts estarem al Giuseppe Meazza i animarem com mai". El meu pare també es posa al telèfon: "Fill, espero que la cendra del volcà caigui aquesta nit sobre el Bernabéu".

Una a-barça-da