dimarts, 27 d’abril del 2010

Sí, sí, sí, animaré fins a morir

Estic preparant el "kit" de la remuntada i crec que no em deixo res: la senyera, una ràdio amb auriculars, un xiulet, la càmera fotogràfica, un parell d'amulets i, sens dubte, la meva samarreta del Barça. Aquesta vegada hi ha una novetat important. No prepararé un entrepà. Els nervis m'han deixat sense gana.

He quedat amb uns amics a les 6 de la tarda en un bar de la Travessera de Les Corts. Mai no bec abans dels partits. Però penso fer una excepció. Unes canyes de cervesa alleugeriran la meva tensió. El meu germà ha organitzat una convocatòria a casa seva amb els amics que no podran anar a l'Estadi. Allà hi seré... en esperit.

Pla A (ens classifiquem):
Després del partit, sopar apoteòsic, passeig triomfal per Canaletes i fi de festa en una discoteca. He escrit "fi de festa"? Nooooooo. La festa pot durar uns quants dies.

Pla B (ens eliminen):
Aplaudiré l'equip i em retiraré ràpidament al meu allotjament. No escoltaré la ràdio i no veuré la tele. Decretaré 24 hores de dol. Però només 24! A partir de divendres m'il·lusionaré com mai amb la Lliga. I no descarto desplaçar-me al camp del Vilareal.

Banderes als balcons:
És un preciós espectacle visual. Molts culés han penjat banderes del Barça als balcons de Barcelona. Jo també. Per cert, on són la famoses banderes de l'Inter que havien de penjar els antibarcelonistes? No n'he vist ni una.

Una notícia preocupant:
Em truca un amic periodista. El seu missatge no és optimista: "Alfred, la UEFA està molt preocupada. No vol que el Barça arribi a la final perquè tenen por que 50.000 culés organitzin un sidral a La Cibeles. L'arbitratge tornarà a afavorir a l'Inter ".

Això és tot. Visca el Barça! I visca un 2-0!