Pedro és Messi 2

Estic molt emocionat. Sempre podré explicar que quan Pedro va xutar des de 50 metres contra la porteria del Deportivo de la Corunya jo estava situat darrere d'aquesta porteria, en la meva localitat de la tercera graderia del gol nord. Va ser una espectacle meravellós. La pilota va agafar un efecte diabòlic i va entrar per l'escaire. Oooooooh. Durant uns segons em vaig quedar bocabadat i amb la mirada perduda, com si estigués contemplant "La Gioconda", els monuments de Florència o les cataractes del Niàgara. El Dani i la Paula, dos grans amics que ahir van seure al meu costat, em van despertar del meu estat catatònic: "Alfred... et passa res? Que no celebres el gol?". I el vaig celebrar amb follia, però amb una mica de retard. Peeeeeedro!

Ja només queden 6 partits:
En finalitzar el partit ens vam anar de festa. Uns vinets, unes tapes i unes ballarugues. El somni de guanyar la Lliga està cada vegada més a prop. Només queden 6 partits. Els de casa tenen bona pinta, però els desplaçaments són guerrers (Vila-real, Sevilla i Espanyol). Afortunadament ens podem permetre el luxe de perdre un partit. Aaaaaah. Quins nervis! No sé si podré resistir tanta emoció. Confio en els tranquimazins, els mojitos i la ioga.

L'opinió dels meus pares:
Em truca la meva mare molt excitada: "Fill meu, has vist el que ha fet San Pedro Beneït? No és Pedro, és Messi 2. Per cert, fill, confirmat que vaig a Milà, ja tinc les entrades. El teu pare no volia acompanyar-me, però al final vindrà. Li he recordat que quan ens vam casar em va prometre que sempre estaríem junts. En la salut i en la malaltia, a la Lliga i a la Champions".

PD: Aquesta nit participaré en la tertúlia del programa "La nit del lloro", de Barça TV. Un honor.

Una a-barça-da!!! (tres admiracions, una per cada gol al Depor)