Tocat, però no enfonsat

Els meus amics em parlen de remuntada, però jo estic tocat. Necessito una mica de temps per aixecar l'ànim. Ara, a les dues de la matinada, em sento disgustat (amb el joc del Barça), indignat (amb l'àrbitre) i desconcertat (amb la sort que han tingut els italians). En aquests moments ho veig tot més negre que les cendres del volcà islandès. Però em recuperaré. Em costarà unes hores, però tornaré a somriure. I a partir de dijous o de divendres començaré a somiar amb la remuntada. I entraré al Youtube per reviure aquells partits memorables que ara estan en boca de tothom (Dinamo de Kíev, Chelsea, Goteborg...). Ara, però, toca recolliment.

Aquesta nit ens hem reunit a casa del meu germà. Tots confiàvem en la seva nova tele de pantalla gegant. A diferència del dia del Madrid, el menú ha estat menys sofisticat. Hem tornat a la pizza i a les bosses Matutano.

El 0-1 ens ha fet somiar. Ja ens vèiem a Madrid. Però els tres gols de l'Inter ens han deixat KO. El disgust ha estat tan gran que fins i tot ha sobrat pizza. En finalitzar el partit, el més deprimit era jo. La majoria dels meus amics confiaven en la remuntada. Però jo no podia aixecar-me del sofà. He estat a punt de trucar el meu psiquiatra.

A les 11 de la nit he mirat el mòbil. Ni un sol SMS. Increïble. La meva mare sí que m'ha trucat des del Giuseppe Meazza: "Estem tristos, però no tirem la tovallola. La gent de l'Inter ja ha marxat, però nosaltres continuem cridant 'Barça, Barça'. Remuntarem, fill, no tinguis cap mena de dubte. Veig un 3-0, amb gols de Pedro, Messi i Piqué. El meu pare també s'ha posat al telèfon: "Hola fill, la catedral de Milà és preciosa, però el partit ha estat un desastre. Estic fart de Mourinho i dels àrbitres. Per aquí es comenta que la culpa la té el Madrid. Florentino ha mogut els fils necessaris perquè el Barça no arribi a la final del Bernabéu".

Una a-barça-da i bona nit!