dimarts, 6 d’abril del 2010

Ho he viscut en directe

Encara estic en estat de xoc. Ha estat una nit de moltes emocions: hem remuntat el gol de l'Arsenal, hem vist quatre golarros del nostre déu particular i ens hem classificat per a semifinals amb una pila de joves de la pedrera (Bojan, Pedro, Sergio...). I després del partit... gran sopar de celebració en un bar a prop del Camp Nou. Ens hem posat les botes de bocates, cerveses i somnis. Alguns dels meus col·legues ja han reservat places d'avió per anar a Milà. No volen perdre's l'Inter-Barça. Definitivament... ha esclatat l'eufòria. I tant de bo em deixi ben esquitxat.

No necessitem alcohol:
Feia temps que no vivia una nit tan vibrant. Quan Messi ha marcat el quart gol ens hem tornat bojos. El Camp Nou cridava "Sí, sí, sí, nos vamos a Madrid" i "Boti, boti, boti, madridista el qui no boti". Al meu costat hi tenia dos seguidors de l'Arsenal que al.lucinaven amb l'espectacle. Un d'ells m'ha dit: "No sabíem que l'afició del Barça fos tan alegre". I jo l'he contestat amb la meva frase favorita: "De totes les aficions que arriben a un camp de futbol sense alcohol al cos, som la més alegre del món".

La meva setmana santa:
He passat uns dies de vacances en un acollidor poblet del País Valencià. Vaig escoltar el Barça-Athletic per ràdio i vaig vibrar com mai amb la victòria. Els madridistes i valencianistes de la zona també reconeixen que el Barça és el millor equip del món.

L'opinió dels meus amics i dels meus pares:
A les 11 de la nit el mòbil treia fum. Aquests han estat alguns dels missatges: "La Cibeles ja tremola" (Jordi), "Oé, oé, oé" (el meu germà), "Em cau la bava" (Germán), "El Madrid té un Cristiano, però el Barça té Déu" (Xavi), "Aquesta nit cal veure Punto Pelota" (Antonio). Em truca la meva mare: "Fill meu, em vull casar amb Messi. És l'home de la meva vida. I una altra cosa... marxem a Roma, decidit. El teu pare i jo. En cotxe, en pla tranquil. Què et sembla?". El meu pare es posa urgentment al telèfon: "Fill, la teva mare s'ha tornat boja. Ara vol anar a Milà. I en cotxe. Digues-li, sisplau, que és més assenyat veure el partit per la tele. I més barat".

Conclusió:
Són les dues de la matinada. Estic molt excitat. No sé si prendre'm un tranquimazin per relaxar-me o, per contra, continuar la festa amb una ampolleta de cava. Creo que optaré per la segona opció. Carpe Diem.