Màxima felicitat

10 d'abril del 2010. Una altra data inoblidable per al meu univers culé. Són les cinc de la matinada i encara estic com una moto. La festa ha començat a les 9 del vespre. Amics i familiars ens hem reunit en el magnífic sobreàtic del meu cosí a la Via Augusta de Barcelona. La consigna era clara: abans del partit, sopar de luxe. Res de patates fregides i ganxitos. Atenció al menú: coques salades, amanida "sis copes", guacamole i croquetes de l'àvia. Impressionant. I barra lliure de cervesa, per descomptat.

A les 21.50, amb l'estómac satisfet i la ment alegre, hem connectat TV3. El gran moment havia arribat. I les supersticions, també. El meu cosí ha preparat un amulet màgic. Jo, per la meva banda, he estrenat la samarreta "Tot guanyat, tot per guanyar". I la bandera del Barça presidia la convocatòria.

El primer temps no ha estat vistós. El Barça intentava jugar a futbol i el Milionaris de Madrid apostava per la puntada al turmell. En una jugada "made in Xavi & Messi" ha arribat el 0-1. Hem sortit com bojos a la terrassa per cridar un "gooooool" interminable. D'altres veïns han tingut la mateixa idea. Meravellós.

El descans ha servit per agafar aire. He practicat uns exercicis de relaxació. I he begut més cervesa. El meu amic Xavi, que estava a la llotja del Bernabéu, m'ha enviat uns quants missatges. Tots molt optimistes. En un em deia: "Això és massa, Alfred. Només s'escolten als del Barça amb els seus càntics".

El segon temps ha començat amb el golarro de Súper Pedro. L'hem celebrat amb abraçades, salts, crits... Ha estat un altre moment orgàsmic, fabulós, indescriptible. Després del 0-2, el partit s'ha tornat boig. I jo també. De tant en tant havia de sortir a la terrassa per escampar la boira i l'ansietat.

I finaaaaaal. El 0-2 ha estat un resultat justíssim. Ha guanyat el talent, la humilitat i l'esperit col·lectiu. Els coets i els petards s'han apoderat de la ciutat. L'espectacle era preciós. En aquest partit, com en els grans westerns, han guanyat els bons.

I ara me'n vaig a dormir, que és molt tard. Abans penjaré la bandera del Barça al balcó. Un milió de gràcies a Guardiola i a l'equip per aquest "subidón".

Una a-barça-da!! (amb dues admiraciones, una per cada gol)